Els govindes són les torres humanes que s’alcen segons la tradició hinduista durant el festival religiós hindú Janmaashtami, que cau en un dia entre mitjans d’agost i mitjans de setembre del calendari gregorià, per celebrar el naixement de Krishna, també anomenat Govinda. Aquest festival és més conegut popularment a Bombai i Pune (Maharashtra, Índia) com a Dahi Handi, si bé actualment es tendeix a considerar-lo un esport local amb el nom de govinda. També s’anomenen govindes els nois que participen en la construcció de les torres, agrupats en colles que s’anomenen genèricament Govinda Pathak.

El festival 

El handi és un pot de terrissa ple de mantega de llet que hom ha penjat a una gran alçada al mig del carrer abans de l’event. El noi que puja dalt de tot de la piràmide humana prova de trencar el handi colpejant-lo amb algun objecte contundent, i, quan ho aconsegueix, la mantega (i els fragments del pot) es vessa damunt de tota la colla, cosa que simbolitza l’èxit aconseguit mitjançant la unió de tots. Hom ha penjat diversos handis escampats per la ciutat, i diversos grups de joves, anomenats Govinda Pathaks, es desplacen d’una banda a l’altra en camions provant de trencar tants handis com poden durant el dia del festival.

Molts Govinda Pathaks competeixen entre ells, especialment pels handis que estan dotats amb una recompensa important. Aquest event, darrerament, ha cridat l’atenció dels polítics, i no és estrany que els partits polítics, i també persones influents, ofereixin premis de centenars de milers de rupies. A Bombai s’hi apleguen 700 colles o Govinda Pathaks competint per més de 4.000 handis.

Alguns dels festivals Handis més famosos són els que es fan a Dadar, Mazgaon, Lalbaug, al barri de Thane (Bombai) i als barris de Babu Genu i Mandai (Pune).

 

Història 

L’esport conegut per Govinda té l’origen al poble de Girgaum, al sud de Bombai, durant el segle XVIII, com una cerimònia religiosa per celebrar el neixement de Krishna, que es transforma en Govinda. La comunitat Pathare Prabhu, instal·lada a Girgaum, era força poderosa i tenia molta gent treballant a les seves granges. La majoria eren de la comunitat Kunbi, procedent del poble de Bankot, a la regió de Konkan (estat de Maharashtra). Pel neixement de Krishna, un pot de terrissa amb mató o mantega i altres aliments, preferentment bananes, anomenat Handi, es deixava penjat a gran alçada. Els servents de les famílies Pathare Prabhu havien de fer una piràmide humana sota el pot perquè un noi, segurament el nen més petit de la família, escalés fins a dalt, arribés al pot i el trenqués.

Normalment, cada família de la comunitat Pathare Prabhus posseïa una finca molt extensa, que anomenaven wadi. La gent que participava a la festa feia una processó per dins i al voltant del seu propi wadi, i acabaven a la porta principal de la mansió. Sovint s’ajuntaven dues o més famílies riques amb la suma de tots els seus servents per a la cel·lebració. Totes les dones de la família, junt a les dones servents, s’aplegaven a l’entrada per rebre la processó, també anomenada Govinda. En aquestes processons hi solia participar un carro arrossegat per cavalls o bé per vedells, carregat amb representacions de la vida del déu Krishna i amb l’animació d’un grup de tocadors de lezim i de timbalers. Quan la processó arribava a l’entrada de la mansió, tots els participants s’agrupaven sota el handi i formaven cercles per construir la base de la piràmide. El fill petit dels amos, que representava el déu Krishna, baixava de la carrossa i grimpava per la piràmide fins el pot, i el trencava. Mentrestant, les dones es dedicaven a llençar aigua contra la torre humana per tal de dificultar l’operació, en commemoració de l’episodi de la vida del déu en què les dones van intentar que no els prengués la llet i ell va tenir la idea de fer la torre humana amb els seus amics (els govindes).

govindes trencant el handi

L’objectiu d’alçar la torre és trencar el handi

Tots els homes de la comunitat Pathare Prabhu es barrejaven amb els servents en una pinya en igualtat de condicions per construir la torre humana, on eren tots iguals: ningú era amo ni senyor, sinó fidels del déu Krishna. Tots els participants experimentaven una sensació d’igualtat. Calien moltes qualitats per completar la piràmide exitosament: sentit de la responsabilitat, treball en equip, sentiment d’igualtat i afany de superació. A títol individual, calien altres qualitats: confiança, rauxa, paciència, capacitat per suportar el dolor i el cansament, respecte pels altres companys. 

Això va durar sense variacions fins a la dècada de 1950. En aquesta època, Girgaum ja havia esdevingut part del gran Bombai, les antigues finques s’havien venut i havien estat edificades. Només restaven carrers estrets que, tanmateix, han heretat el nom de wadis. També s’ha extingit la comunitat Pathare Prabhu, que ja no recorda ningú. Actualment, la processó dels govindes ha canviat substancialment. La participació és oberta a tothom que ho desitja. A més, molts dels antics habitants de la zona i els seus descendents s’han escampat per altres districtes de la ciutat, on han portat el costum dels govindes, així com també a poblacions veïnes, com Thane, i fins i tot al seu lloc d’origen, Bankot, a Konkan. Els carros amb les representacions de la vida de Krishna s’han perdut, i ja només es mantenen els grups de govindes, que ara es traslladen dalt d’un camió, acompanyats per alguns nois que els segueixen en les seves motos. Al camió hi porten també aigua i aliments. Aquesta tradició, ja considerada com un esport, ha assolit molta anomenada quan ha estat descoverta pels mitjans de comunicació. Tot seguit, ha cridat l’atenció dels polítics, que ho consideren un esport que cal tenir en consideració.

font: viquipedia.org