La seu social dels Castellers de Vilafranca, Cal Figarot, es va omplir de gom a gom dissabte passat per la presentació del llibre “Cent anys de castells (1876-1976) Entorn la família Cusiné de Vilafranca”.
Dissabte 28 de maig es va fer la presentació del llibre a Cal Figarot. L’acte va comptar amb la presència dels dos autors -Pere Ferrando Romeu i Fèlix Josep Cusiné Via- i de l’expresident dels Castellers de Vilafranca, Josep Cabré, que va oferir unes paraules a l’inici de la presentació.
El llibre, editat per l’editorial Andana de Vilafranca del Penedès, fa un recorregut al llarg de tres generacions de la família Cusiné, que han deixat una petjada inesborrable a la història castellera. Així, Josep Cusiné Esclasans, fill de Fèlix Cusiné Dolcet –el primer gran aficionat de la nissaga i fidel de seguidor de la colla Vella de Valls-, va ser un dels capdavanters del primer intent seriós de crear una colla castellera a Vilafranca del Penedès, als anys 20 del segle passat. Dels seus dos fills, Vicenç va ser un dels primers membres del cos tècnic dels Castellers de Vilafranca i un incondicional dels Nens del Vendrell, mentre que el Fèlix es va convertir en un reconegut cronista i estudiós, compromès en la preservació i la difusió de la memòria castellera en uns temps molt difícils per a la cultura catalana.
Però el llibre va molt més enllà d’una crònica familiar. Els autors han tingut cura de situar els quatre biografiats en el seu context casteller i això els ha dut a investigar a fons els cent anys compresos entre 1876 i 1976 i a treballar amb documents inèdits, sobretot premsa, testimonis orals i imatges. El resultat és un treball amè i rigorós que, a més de posar al dia molts aspectes de la història del fet casteller, fa noves i valuoses aportacions, com ara el coneixement dels nuclis d’aficionats vilafranquins dels anys vint i trenta del segle XX, la fundació i primers anys de vida dels Castellers de Vilafranca i les seves relacions amb els Nens del Vendrell i les colles vallenques, que aleshores pugnaven per la hegemonia castellera.
Deixeu un comentari