Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, és qui ha deixat escrita una de les primeres i més llargues cròniques de la festa [...] L’aristòcrata il·lustrat va venir-hi convidat per Ramon Paguera, un dels homes vinculats al baró de Rocafort, l’any 1771, amb ganes de passar-s’ho bé i també de tenir material per escriure’n després el relat i recollir-lo en el seu volum Miscel·lània de viatges i festes majors. El baró va fer un llarg capítol de 15.800 paraules per descriure el viatge d’anada, la festa, una cacera, un parell d’excursions —una de festiva amb sarau en una era a Les Cabanyes—, les converses i el retrat de la gent amb qui parla [...] no va topar-se amb la festa major per casualitat, sinó que va venir-hi expressament perquè devia estar atret per la festa. Aquí hi tenia amics, aristòcrates i capellans, que eren els que li devien explicar la mena de festa que es feia per Sant Fèlix, i el tafaner baró [...] va acudir-hi perquè, a més de tenir ganes de passar-ho bé uns dies, devia haver intuït que hi trobaria prou diversitat de fets, persones i anècdotes per explicar després la festa en els seus relats que tant distreien els seus amics quan els els llegia en les llargues i ocioses vetllades que feien. La festa major al 1771, encara que Sant Fèlix no tenia l’encuny del copatronatge, era prou madura i portava, tirant llarg, 70 anys a coll i bè. A les tertúlies de la Barcelona emmurallada i controlada des de la Ciutadella i Montjuïc, devia saber-se ja que a Vilafranca, a mig camí de Tarragona, i a un dia de Barcelona per la nova carretera de l’Ordal, es feien unes grans festes a finals d’agost. Com s’havia divulgat? Aquest és un misteri, ara per ara, ben amagat. Els predicadors llogats a fer els sermons de la festa, els músics contractats per reforçar la cobla local i els compositors als quals s’havia encarregat els oratoris o drames eren agents de transmissió de les notícies i, segons els doblers obtinguts en la seva comesa, uns esplèndids glossadors i propagandistes. A aquests professionals poden afegir-s’hi els viatjants, els ramblers, els venedors, els soldats i tota mena de gent que passava per la vila situada a peu del camí ral.

La festa que descriu el baró de Maldà era bàsicament musical. Ell, com a persona educada, sabia música, tocava diversos instruments —la viola, la guitarra, l’orgue— i presumia d’entès [...] Del carrer, el que va atraure més Rafael d’Amat va ser la gent —les dones i noies amb qui parlava i feia platxèria—, però registra el castell de focs del dia 29, les processons, els sermons... Del folklore va deixar anotat que hi havia drac, ball de bastons, ball de valencians i ball de Santa Fe. Els valencians no li van fer ni fred ni calor i en va passar del tot. En canvi, va descriure la mar de bé els exercicis pirotècnics que feia el drac. I això és el que va divulgar entre les seves amistats quan els va explicar la festa i, sobretot, els va llegir el seu relat. Entre els detalls de la festa que va viure el baró —va estar-se 10 dies a la vila— va escriure que a l’ofici del dia 30 hi havia molta gent de Barcelona i de la comarca, i en el relat va anotant, sense ànim de portar-ne el compte, els forasters que saludava tot fent visita per les cases dels importants de la vila. És a dir, que al 1771 ja hi havia una gran festa publicitada i gent que hi acudia per viure-la. Com ara.»

Antoni Ribas

Extret del llibre Festa Major Vilafranca del Penedès (2003).