Passats uns dies de la Festa Major, de ben segur és el millor moment per fer un breu repàs del que van donar de si els tres dies més intensos de la Més Típica, el 29, 30 i 31 d’agost. Castellerament parlant, un èxit!

 

Tot va començar el dia 29 amb la tronada. Alguns ens despertàvem del Sopar del 28, del Sopar de Dones, del Sopar del Naranjito, i de molts altres sopars que són tan i tan típics a Vilafranca el dia 28 a la nit, just després del pregó, que aquest any anava a càrrec del nostre company casteller Dani Olivella. Encara amb lleganyes als ulls, a les 12 en punt del migdia escoltàvem la tronada, sentíem l’olor a pólvora inconfusible de la Festa Major, l’emoció a flor de pell. Nets i polits iniciàvem el primer dia de la Més Típica amb la cercavila, amb el cap ja posat, sobretot, a l’endemà, el gran dia de la màquina verda. Durant la cercavila vam tenir temps per fer dos castells, el 9 de 7 i el 4 de 8 amb agulla, aquest últim davant la farmàcia Miralles, indret que en els últims anys per cercavila ha gaudit de bons castells, i enguany, no era per menys. Va ser l’última prova del castell que l’endemà, Sant Fèlix, obriria una diada de somni. Però abans de Sant Fèlix, tocava la diada de Vigília, compartint plaça amb les altres dues colles vilafranquines, els Xicots i la Jove. Aquests últims s’estrenaven al seguici festamajorenc. Els Verds vam començar la diada amb un còmode 4 de 9 amb folre, que com ja havia succeït al Catllar i l’Arboç ens els dies previs, es va mostrar sòlid i segur, amb un folre compacte, preparat per encabir-hi l’agulla. A la segona ronda alçàvem el 3 de 8 amb l’agulla, que just feia tres dies havíem descarregat un pis més. Tot i això, és una estructura complexa, a la que mai t’has de confiar més del compte. Bona prova, preparat per l’endemà. I a la tercera ronda va arribar l’ensurt de la jornada, ja que el 3 de 9 amb folre ens va quedar en intent. Una mala caiguda, de ben segur el pitjor dia en què poden caure els castells. Com a repetició, vam descarregar la torre de 8 amb folre. Amb els ànims tocats per la caiguda inesperada del 3, tots marxàvem cap a casa amb una idea clara: aquest ha estat un avís que demà ens farà estar a tots alerta per fer una gran diada. Al vespre vam participar a la primera de les tres processons de Festa Major, i, mentre avançava, anàvem coneixent les novetats de la gent tocada pel 3. Semblava que finalment tindríem tots els afectius per l’endemà. Des d’aquí, una forta abraçada pel Ratolí, que esperem veure’l corrent pel Figarot ben aviat! Entradeta de Sant Fèlix i cap a veure el Barça, avui no és dia per anar a dormir tard. Demà pot ser una gran dia.


Tots pendents del cel, el dia 30 es va aixecar amb núvols, en un principi, res que fes perillar l’actuació. Però a mig matí van anar a més, i just quan era l’hora dels pilars al monument de la Plaça Jaume I, va començar a ploure. Escampats entre Cal Figarot i la Plaça de la Vila, intentàvem conèixer les últimes novetats, tot feia molt mala pinta i el cel no anunciava que els núvols volguessin marxar. Per sort, gairebé a la 1 del migdia ens van donar una treva i els administradors van anunciar que es començava l’actuació. Va ser un matí estrany, la rutina de Sant Fèlix es veia escapçada per una pluja que n’havíem sentit parlar molt una setmana sencera i que els més utòpics i optimistes no ens volíem creure. Sense pilars al monument ni entrada a plaça –un dels moments que es viu amb més intensitat en un dia com aquest- va començar la diada. Érem els últims a actuar, i quan les altres tres colles –Vella, Jove i Minyons- ja havien descarregat els seus primers castells, la pluja va tornar a fer acte de presència. No podia ser. Pel cap de molts ja ens imaginàvem que de castells, res de res aquell dia. Però què carai, som els Castellers de Vilafranca i si cal fer un 4 de 9 amb folre i l’agulla passat per aigua, el fem! La tècnica no es va arronsar, la colla tampoc. L’ambient distès i desendreçat dels castellers, provocat per la pluja, es va tornar en concentració màxima i estat d’alerta. Amb cares serioses començàvem a muntar el peu. Seguia plovent, però el 4 anava endavant. Amb un tronc un xic nerviós, però un folre molt còmode, el 4 es va carregar i descarregar, deixant un pilar de 7 imponent. El primer as de la diada, com sempre, havia estat el 4 de 9 amb folre i l’agulla. La pluja es va esvair, els dubtes del principi de la diada, també.


A la segona ronda vam encarar el 3 de 9 amb folre i l’agulla, que ja havíem descarregat feia 4 dies a l’Arboç, però amb un tronc que ens havia caigut el dia abans. Més treballat i nerviós que a l’Arboç, es va poder completar amb la seguretat que t’aporta fer-lo per segona vegada. Aquest 3 amb agulla és el primer que es veia en una diada de Sant Fèlix i ens servia a tots per encarar el més difícil de la jornada amb bones sensacions: la torre de 8. Un castell que pensàvem que només es podia descarregar si tenia una execució perfecte, però que el dia 30 vam demostrar que si fa falta, també es pot salvar quan creus que està a punt de trencar-se. La carregada va anar rodada, com en les altres tres vegades que s’havia assolit descarregar. Però els problemes van començar a la sortida dels dosos. L’eufòria va arribar al seu punt àlgid en veure com els castellers del tronc tornaven la torre a la seva vertical. A partir d’aquí, cadascú que recordi què va fer, jo em veig incapaç de descriure-ho amb paraules!


A una diada de Sant Fèlix no existeix cansament possible i, per si no en teníem prou, a la ronda de pilars vam encarar-nos al de 8 folrat i emmanillat, que no havíem tornat a provar des que el vam descarregar a Vilanova per primera vegada enguany. Mentre es començava a tancar la pinya, membres del folre comentaven “sobretot, gas”. Les forces no podien fallar. El pilar es va descarregar i vam completar, d’aquesta manera, el segon millor Sant Fèlix, el primer amb tot descarregat, només superat per aquell de 2005 que encara ens queda a tots al record.


Encara amb un somriure difícil d’esborrar de la cara, a tres quarts de 8 del vespre va començar la processó, que es va veure interrompuda, altre vegada, per la pluja. Al cap d’una estona es va decidir que se suspenia el que quedava de recorregut i que directament es faria l’entrada de Sant Fèlix a la basílica de Santa Maria. Abans, però, alguns vam voler passar pel carrer de la Palma, i és que un dia 30 sense aquest carrer, no és el mateix!


El dia 31, com sempre, es va llevar tranquil. Amb els deures fets el dia abans amb un resultat excel·lent, els Castellers ens vam dirigir a la Plaça de la Vila per actuar juntament amb els Xicots i la Jove de Vilafranca. 4 de nou amb folre, 3 de nou amb folre i 7 de 8 va ser el balanç d’una diada de Sant Ramon sense sorpreses i amb bons castells per clausurar l’activitat castellera de la Festa Major. Després, va ser el moment pel Toc de Vermut, que porta a tots els castellers al ritme de les gralles fins la Rambla Sant Francesc, on s’entona el toc de castell. Moments d’alegria i satisfacció per la feina feta. Al vespre vam participar a l’última de les processons, on, ara sí, les cares de cansament començaven a delatar-nos. Cansats, però molt contents.


Sant Fèlix i la Festa Major ens havien deixat tornar a tocar el cel!