Els Verds descarreguen el 3 de 10 amb folre i manilles gairebé 15 anys després d’haver-lo carregat per primera vegada. Completen la millor actuació de la història amb el 4 de 9 amb folre i l’agulla, el 4 de 9 i el pilar de 8 amb folre i manilles.
A la primera ronda, el 4 de 9 amb folre i l’agulla va ser el castell escollit per trencar el gel. El talismà de la colla que l’havia de conduir a una gran actuació. El castell que havia de servir per treure tensió i donar seguretat, però que es va haver de treballar de valent perquè els nervis no fessin una mala passada. Resultat: descarregat, i tota l’atenció posada ja en la segona ronda.
La plaça estava plena de gom a gom, els ulls de les més de 10.000 persones que omplien la Més Castellera estaven clavats a les camises verdes. Els castellers i castelleres tenien un únic objectiu entre cella i cella: descarregar el castell. “Aquesta vegada, el baixem bé!”, comentava un casteller just abans de fer les primeres passes sobre la pinya. “Ara, més força que mai!”, animava un altre. Amb serenor i concentració es va començar a muntar el folre, que ràpidament va anar procedit per les manilles. Amb un obrir i tancar d’ulls, les sisenes van començar a pujar i les gralles van entonar el toc de castell. Un peu compacte, impecable, va donar tranquil·litat al castell, que amb una canalla rapidíssima, de seguida va estar coronat. El crit de la plaça amb l’aleta va pujar de decibels a mesura que sortia la canalla. Res podia tòrcer l’objectiu. El crit anava cada vegada a més, i amb la sortida de les setenes i les sisenes, l’eufòria a la plaça es va desfermar. Tothom va embogir; crits, abraçades, llàgrimes i dits enlaire pels qui tant havien lluitat i divendres no hi eren. “Per fi!”, 15 anys i a la trentena, per fi els Castellers de Vilafranca descarregàvem el 3 de 10 amb folre i manilles!
Però la diada per emmarcar encara no havia acabat, i a la tercera ronda es va atacar un altre dels castells límit, el 4 de 9 sense folre, que la colla havia descarregat per primera vegada encara no feia un any al Concurs i que per Tots Sants havien repetit. Res podia fallar aquest Sant Fèlix, i el 4 tampoc. Castell amb agulla, castell amb folre i manilles i castell net: l’actuació total, que es va arrodonir com la millor de la història amb el pilar dels pilars, el de 8 folrat i emmanillat.
Més enllà de la millor actuació de la història, els Verds havíem aconseguit trencar un mite i fer justícia als anys, a les caigudes, a les decepcions, a les hores d’assaig i a la feina feta durant molt de temps. Un castell que traspassava generacions de castellers. Un castell que obre, una altra vegada, la gana per seguir trencant el sostre.
Deixeu un comentari