UN COP fet l’aprenentage preceptiu durant els primers mesos de la colla, la canalla dels Castellers de Vilafranca va continuar foguejant-se durant la tardor i l’hivern del 1948-49, per tal d’arribar a la nova temporada degudament preparada. Un dels que van destacar en aquella —diríem— segona hora, va ser en Josep Sala i Mañé (Vilafranca del Penedès, 26-3 -1938) qui, juntament amb en Ramonet, foren els primers a coronar castells de set vilafranquins; aquest darrer va fer l’aleta al quatre de set i el Pep fou l’enxaneta del tres de set, mentre que, una estona abans, havia estat la «cassola»del quatre. La seva trajectòria en el si de la nostra colla va durar fins que, juntament amb els pares i el germà, se’n va anar a viure a Barcelona, a finals del 1955; i es perllongà encara una colla d’anys més (amb camisa verda, encara va pujar en castells de set fins a les darreries dels anys 60 i va anar a baixos d’un quatre de vuit a Màrtirs Street, a la dècada dels 70). A Barcelona, va formar part del Cos de Castellers de Ballets de Catalunya, que dirigia el seu pare, pels anys 1959-1961; i el 1969, juntament amb Nicolau Barquet, fundà l’actual colla de Castellers de Barcelona, de la qual esdevingué un notable terç de castells de vuit (també va pujar al folre d’algun dels primerencs castells de nou barcelonins). Es dóna el cas, anecdòtic i sentimental a la vegada, que mentre que en els primers castells de set dels Castellers de Vilafranca el seu pare parava a segons i ell i son germà Ramon pujaven als pisos superiors, amb els Castellers de Barcelona va arribar a fer castells de vuit amb el seu fill Josep al mateix pis de terços; i àdhuc havia pujat damunt d’aquest en castells de set (ell al terç i el fill a segons).