EL ROL que va jugar en Rossend Ventura i Gumà, conegut com el Sendo (Sant Pere Molanta, Olèrdola, 1909-Vilafranca del Penedès, 1969), en els primers anys de la colla, com a encarregat de la manduca, va tenir la seva importància, pel fet que eren èpoques encara d’una certa carestia i calia tenir content el personal per tal que continués formant als rengles de la colla. Com és natural, només s’havia de donar menjar als castellers quan la sortida era per a tot el dia, i a la població on s’actuava hom no havia reservat prèviament, per compte de l’Ajuntament, el dinar en un restaurant. Aleshores, l’àpat consistia en una barra de pa —de mig quilo, aproximadament— que portava un tall de carn rostida en una de les dues meitats i un tall de lluç arrebossat a l’altre. El Sendo, ajudat a voltes pel Xato Piñol,des de dalt del camió, repartia les racions, un per un, a tots els castellers; i aquesta menja, que es repetia cada cop que convenia, es regava amb bons traguets de vi que era transportat en garrafes, des de les quals passava als porrons. Ens han dit que, algun cop, també s’havia atrevit a fer alguna arrossada comunitària —per això, matava, a casa seva, un parell de dotzenes de conills i au!, cap a la cassola s’ha dit!— i que, fins i tot, s’havien comprat plats i coberts —dels més senzills, no us penseu— que van restar enterrats dins d’una sitja d’allà on vivia, quan les formes de vida van canviar i ja no van haver de fer més servei. El Sendo Ventura, a banda d’exercir de cap d’intendència de la colla, també era un assidu a l’hora de recollir els enxanetes a les balconades municipals, quan es portava algun pilar al balcó en acabar les actuacions (concretament, a Barcelona, per la Mercè, a causa de l’alçada inusual del que hi ha a l’Ajuntament de la plaça de Sant Jaume, era l’encarregat de llençar la faixa, on se subjectaven els més menuts i després els estirava amb força fins que arribaven a la seva alçada).