JOAN SOL, UN CASTELLER DE SOLERA,
AMB FINAL IMPREVIST Un altre personatge, carismàtic a cor què vols, fou en Joan Sol i Rovira (La Rovira Roja, Sant Martí Sarroca, 1919-Vilafranca del Penedès, 1986). També va debutar amb la colla a la sortida de la Granada, tot i que ja gaudia d’una veterania contrastada, a redós de la seva coneixença amb en Ramon Barrufet (Blanco) —el cap, a la postguerra, de la colla unificada dels Xiquets de Valls i, després, de la Muixerra—, una relació no solament castellera sinó també comercial. Va ser un altre dels més estrets col·laboradors tant de l’Oriol Rossell com dels que el succeïren i, així mateix, membre de diverses juntes de la colla. Esparter d’ofici, la seva botigueta del carrer de Montserrat de Vilafranca era punt de trobada per a les tertúlies castelleres més impensades; l’Oriol va batejar-la com «la Sinagoga Castellera». Xerrameca i divertit, quan tenia el dia, feia gala d’unes sortides, a voltes hilarants, que distreien la concurrència. Se li recorda un parlament antològic que va fer al Casino, el 1970, com a presentació del Tiburon, que feia el «predicot»dels actes de la diada de la colla d’aquell any. Administrador de la Festa Major vilafranquina de l’any 1968 —i membre del «Secretariado “San Félix Martir” del Illmo. Ayuntamiento de Vilafranca del Panadés, para organización de los Concursos de Castells y Fomento “Casteller”»—, des del 1972 va ser membre de la colla Rabassons, integrada per onze vilafranquins que vetllaven per una dignificació del fet casteller i de la qual fou impulsor i un dels seus ideòlegs. El 1976 va rebre, juntament amb el Garsa, la placa de «casteller de soca-rel». Pocs anys després, el 1982, esdevingué un dels fundadors d’una altra colla castellera, la dels Xicots de Vilafranca, sense que molts dels seus amics més íntims hagin sabut mai els motius que el conduïren a prendre aquesta decisió, de la qual, segons el testimoni del seu amic Rossell, se n’hauria penedit abans que la mort el sorprengués. Des de l’any 2002, un capgròs amb la seva imatge forma part del Ball de Nans de la nostra Festa Major, vestit el seu portador amb la indumentària castellera de l’altra colla esmentada. El seu correligionari, Lluís Solsona, dedicà un poema «A l’amic Joan Sol, la camisa castellera més antiga de Vilafranca», del qual en donem un tast:
«Sols tu miraves al cel amb la camisa vermella, ans que tingués Vilafranca una colla castellera.
Portaves, amic Joan, camisa de sang vallenca.
Només un “xiquet de Valls”
tenia la plaça reina.
Sorgeix l’any quaranta-vuit, al so de la gralla seca, la colla dels Castellers, rebuda amb les mans obertes pel poble de Vilafranca
—la Plaça més Castellera—.
Aquelles camises roses molt aviat van ser verdes;
la que porta el Joan Sol és camisa d’experiència...»