Skip to contentNotícies
Preliminars
- Presentació
Subcapítols
- PRESENTACIÓ
- El Mènec, el meu primer cap de Colla
- Pròleg
Subcapítols
- PRÒLEG Gràcies, Eloi
- Cobles a la llaor de l’amic Eloi Miralles el dia que Algemesí li va atorgar la medalla de bronze de la ciutat
- Introducció
Subcapítols
- Introducció
1975–1986
1975Subcapítols
- Una oració castellera i la confirmació d’una unió
- La democratització de la colla
- La primera sortida de l’any en honor del Barça
- Badalona, Vilanova i Martorell, les primeres sortides fora vila
- Fires de Maig: una nova decepció... compensada més tard a Pallejà
- A Cal Cassanyes del Pla, el casal familiar del nostre fundador
- Tot preparant la Festa Major: «Màrtirs», Llorenç del Penedès i Igualada
- Una Festa Major satisfactòria, però...
- Compàs d’espera, amb actuacions diverses de castells de set
- Diada de la Colla: torre de vuit descarregada i primer intent de cinc de vuit
- L’actuació davant del Casino va tancar una temporada irregular
1976Subcapítols
- Mor el nostre tercer cap de colla i s’estrena un himne casteller
- Mes de maig amb unes Fires poc lluïdes
- Un intent frustrat de tornar a la Catalunya del Nord
- Quatre de vuit a «Màrtirs Street»
- «El pòrtic de la Festa Major de la Llibertat»
- Malastruc festamajorenc
- Exhibició a Tarragona amb llums i ombres
- Un octubre més carregat, amb retorn al Principat d’Andorra
- El primer carro gros montserratí
- I després de l’èxit montserratí, amb la Diada de la Colla torna la grisor
- Literatura diversa i una assemblea positivista
1977Subcapítols
- La primera sortida de l’any, a Manresa
- Unes Fires discretes i intent de carro gros a Moja
- Quatre de vuit de mitjanit
- Una Festa Major també discreta per als Verds
- Setembre reivindicatiu
- A Santes Creus, amb les altres tretze colles del món casteller
- Retorn a la Catalunya del Nord
- Una Diada de la Colla també de poca volada, però emotiva
- Millorem una mica les estadístiques
1978Subcapítols
- Homenatjant el president Tarradellas
- A Ginebra, aires helvètics de llibertat
- Per les Fires de Maig, un bon pòquer de castells de set
- Tot escalfant motors...
- Una Festa Major de revifalla
- Amb la Muixeranga, torna el Ball de Valencians
- Setembre amb traca final
- A l’Alguer (Sardenya), una experiència inoblidable
- Els preparatius
- Tot fent front a uns petits problemes...
- Els primers castells a la Barceloneta de Sardenya
- Matí turístic i tarda a Sàsser
- La primera torre de set a l’«estranger»
- Intercanvi de noms de carrers
- Tripleta carregada a Tarragona
- Octubre encara força prolífic
- Una altra torre de vuit carregada a la Diada de la Colla
1979Subcapítols
- La primera actuació, per Sant Jordi
- Ben endollats a les Fires de Maig
- Un bon ritme per encarar l’estiu, encara sense castells de vuit
- Torre de vuit carregada a la Bisbal del Penedès
- A Igualada, quatre de vuit també carregat
- I per Sant Fèlix, la torre descarregada i el quatre carregat
- Quatre sortides post-Festa Major
- Diada de la Colla, sense tres de vuit
- Quatre dies per terres valencianes
- Una bandera sense el “blauet” L’expedició castellera vilafranquina deixà la vila el matí del dijous, dia 11, i arribà pels voltants del migdia a terres de la Ribera valenciana, on ens instal·làrem en un confortable hostal, adaptació del vell casal de l’antiga Baronia dels Casanovas, molt a prop del Convent d’Aigües Vives; per això porta el nom d’hotel “Monasterio”, i és situat en un indret molt tranquil i acollidor, a poca distància també del veïnat de la Barraca d’Aigües Vives, que es reparteix equitativament —la carretera en fixa la línia divisòria— entre els municipis d’Alzira i Carcaixent. Precisament en aquesta darrera vila férem la primera actuació, la tarda del mateix dia 11, amb exhibicions als diferents barris, l’hospital, l’Ajuntament, el “Casino” i el Parc Municipal; en aquest darrer paratge es feu el màxim castell de la jornada: un tres de set (ens faltava encara gent de la colla que arribarien aquella mateixa nit). A ca la Vila va recollir l’enxaneta l’alcalde Vicent Pla i al barri Muntanyeta se’ns oferí una bandera quadribarrada —sense el “blauet”, naturalment— que fou desplegada per l’enxaneta des del cim d’un pilar.
- “Vilafranca: poble de castellers” L’endemà, dia 12, als jardinets públics de la ciutat d’Algemesí fórem rebuts pel batlle i membres del seu consistori. Diversos castells bastírem en la cercavila que ens dugué a la plaça Major, acompanyats per un grup de dolçainers que ens donà la benvinguda interpretant “Els Segadors”, al qual correspongueren els grallers amb la música de la Muixeranga. Des del balcó de l’Ajuntament, Joan Girbés ens dedicà, entre d’altres, les següents paraules: “Hui la ciutat d’Algemesí té l’honor de rebre els Castellers de Vilafranca del Penedès, que és coneguda i mereix el títol de la plaça més castellera de Catalunya... La seua actuació, acompanyada dels grallers, molt semblants als dolçainers valencians, és d’una perfecció tècnica en les torres que dóna enveja. Això ha fet que tinguen una gran imatge fora i, endemés de ser coneguts en les festes al llarg de Catalunya, han estat cridats al Rosselló, a París, a la Seu Europea de Ginebra i també a l’Alguer. En aquest moment, l’Algemesí de la Muixeranga va a vore que la realitat millora allò que he dit”. Després, al bell mig de la plaça, foren carregats i descarregats la torre de set (primera que es planta al País Valencià), el tres de set, el quatre de set i el tres de sis alçat per sota i net; finalment, un pilar de cinc aixecat per sota fou portat al balcó, on recollí la canalla l’Alcalde, al qual li fou ofrenat un medalló de la colla, així com un quadre casteller —un quatre de vuit aixecat a la nostra plaça de la Vila— dedicat a la ciutat d’Algemesí. Acte seguit, dolçainers i grallers interpretaren, ara cadascú la seva pròpia, les melodies de la Muixeranga i els Segadors. Més tard, un dinar, consistent en tot un reguitzell de
- Al carrer Blanc El dissabte, dia 13, férem una excursió a Xàtiva on, només arribar —cinc castellers prengueren la indumentària precisa— aixecàrem un pilar de cinc al carrer Blanc, davant la casa on va néixer en Raimon (el conegut cantant i autor Raimon Pelegero, de la Nova Cançó); una mena d’homenatge simbòlic, podríem dir, a la seva tasca en pro de la cultura catalana. A la tarda, l’actuació fou a Cullera, enfront de la casa consistorial, amb una nova torre de set, entre d’altres castells, a la plaça del Mercat. Tampoc oblidem ací els amics regidors Joan Bolufer i Joan Bertran (d’ascendència vilafranquina, aquest darrer) que feren mans i mànigues perquè la visita dels castellers fos realitat. Dins l’Ajuntament ens va rebre l’alcalde, Enric Chulio, que pronuncià un vibrant predicot; el cap de colla, Carles Domènech, agraí en nom de tots la bona acollida que ens dispensaren i el senador Alfons Cucó —que fou el qui va treure més vots al País Valencià en les darreres eleccions— també ens va dedicar unes paraules, curullades amb la interpretació pels grallers de la Muixeranga i els Segadors.
- A Sueca, la 20a torre de set El diumenge al matí vàrem fer una exhibició als jardins de l’hotel en honor del seu personal, que tan bé ens havia atès en tot moment; i després férem cap a Sueca, última escala en el nostre itinerari. L’actuació tingué lloc a la plaça de l’Ajuntament i seguí la tònica de les precedents: fou bastida la torre de set vilafranquina número 20 de la temporada, a més dels tres de set, tres de sis per sota i net, quatre de sis amb l’agulla i net i pilar de cinc aixecat per sota i portat al balcó, on l’enxaneta i l’aixecador foren rebuts pel batlle
- Estendrem els castells També cal dir que ha servit per anar completant la ruta itinerant d’actuacions per les terres de parla catalana —Principat, Andorra, Catalunya del Nord, l’Alguer i ara el País Valencià— i que caldrà pensar seriosament, ja des d’ara endavant, a girar visita a les Illes per tal d’anar tancant aquest cercle de trajectòria netament catalanista que la nostra colla ha anat assolint progressivament. L’arribada a Vilafranca es feu sense novetat, el vespre del mateix diumenge i la satisfacció d’haver dut a terme aquest petit viatge ha estat el denominador comú en el record de tots els que
- Una romeria modesta en castells
1980Subcapítols
- Falcons versus Castellers?
- Els més montserratins de tots
- Torre de set carregada per les Fires i descarregada al barri de Sant Julià
- I als Monjos, el quatre de vuit carregat
- A la Bisbal del Penedès, una altre carro gros només carregat
- Prolegòmens de la Festa
- Una Diada de Sant Fèlix nefasta per a la nostra colla
- Tot preparant-nos per al concurs
- Tercers a Tarragona
- I, per fi, el quatre de vuit descarregat
- I a Mallorca tanquem temporada
- Castells al canguro El viatge d’anada es féu per mar, partint del port de Barcelona a la una del migdia del divendres, dia 31, a bord del «Canguro San Sebastián». Abans que el vaixell es posés en marxa s’aixecà un tres de set al bell mig d’una de les cobertes superiors i en el precís moment que començava a abandonar el moll fou plantat un «vano», és a dir, un pilar de cinc flanquejat a banda i banda per dos pilars de quatre. La travessa es dugué a terme sense novetat, amb una mar del tot plana i bonancenca, arribant a les envistes de la badia de Palma abans de les vuit del vespre i ancorant minuts després al moll de Ponent de Ciutat de Mallorca. D’allí fórem traslladats a l’hotel Saratoga, confortable i cèntric, situat a la zona del Puig de Sant Pere, a pocs metres del centre neuràlgic de la capital mallorquina i que fou, naturalment, el nostre punt d’allotjament.
- Coves i panellets El dissabte, dia de Tots Sants, la mainada i alguns acompanyants visitaren les cèlebres coves del Drac; d’altres passejaren per la ciutat, tot fent turisme —catedral, llotja, castell de Bellver, ajuntament, passeig del Born, etc.— o bé les compres de ritual per a la família (un caramull d’ensaïmades es podia veure l’endemà al vestíbul de l’hotel, moments abans de desocupar-lo), mentre que una delegació de la colla fou rebuda al Palau de la Diputació pel Sr. Jaume Canudas, vicepresident del Consell General Interinsular de les Balears, a qui fou lliurada una reproducció del nostre quatre de vuit a Montserrat (cal dir que el president, Sr. Jeroni Albertí, no pogué atendre’ns per mor que s’havia desplaçat a Toledo per tal d’assistir a una reunió de representants de les comunitats preautonòmiques de l’Estat espanyol). Al capvespre, rebérem la visita, en el mateix hotel, de tres membres de la Casa Catalana de Mallorca que s’interessaren vivament pels detalls de la nostra actuació de l’endemà. Finalment, deixem constància que un grupet de “privilegiats” (venien ben preparats) celebrà dignament la festa, en la sobretaula del dinar, amb panellets i xampany.
- Castells a Ciutat El diumenge va ser dia de cercavila matinal castellera, la qual s’inicià al passeig Mallorca, enfront l’hotel, plantant el tres de set, la torre de sis i dos pilars de quatre simultanis, davallant després fins l’esplanada de Santa Catalina i aixecant, davant del bastió de Sant Pere, un tres de sis net. Seguírem pel passeig marítim vers sa Llotja, aturant-nos a la plaça del mateix nom per completar un quatre de set i intentar una torre de sis que fou desmuntada per indecisió de l’enxaneta. La passejada continuà cap a Baix Murada (Camp de Mar) on foren carregats i descarregats el tres de set i un pilar de cinc amb el teló de fons impressionant i meravellós de sa Catedral, s’Almudaina i sa Murada, iniciant tot seguit per s’Hort del Rei la pujada a la Seu, no sense que es fes una breu parada a les escales que hi menen, per tal de fer una foto comunitària de tota la colla. Davant la porta lateral catedralícia fou bastida una torre de sis i, seguidament, a la plaça de la Cort, amb l’Ajuntament i el Consell al darrera, un pilar de cinc aixecat per sota i tombant tota la pinya. Més tard, a la plaça d’Espanya, saludàrem Francesc de Borja Moll, ciutadellenc establert a Ciutat de Mallorca, editor i un dels patriarques contemporanis de les lletres catalanes, en honor del qual foren plantats —al peu d’un magnífic monument al rei Jaume el Conqueridor— el quatre de sis net i un parell de pilars de quatre simultanis. La cercavila finí a la plaça Major amb el quatre de set i un altre “vano”, entre els que tingué lloc el lliurament d’un altre quadre, aquest dedicat a la ciutat, en la persona del senyor Jaume Mulet, cap de cerimonial de l’ajuntament de Palma, el qual correspongué de part del batlle i el seu consistori amb una reproducció de l’escut de la mateixa. Cal afegir que tots els castells foren carregats i descarregats, llevat d’aquell intent de dos de sis suara esmentat. A darrera hora de la tarda —tothom content— el viatge de tornada es féu amb avió des de l’aeròdrom de Son Sant Joan, arribant en vint minuts al del Prat de Llobregat sense contratemps; i més tard a la nostra Vila, carregats de son... i d’ensaïmades!
- Una carta al Tothom
1981Subcapítols
- Tot honorant l’Alguer
- A Ribes, per Sant Pau, i a Valls, per la Candela
- Més actuacions primerenques
- «Fem pinya!»
- Unes altres Fires de carro gros, tot i que només carregat
- Als Monjos, un altre quatre de vuit coronat
- Per fi, dos quatres de vuit seguits descarregats
- Una gran Festa Major vilafranquina
- Setembre a la baixa i octubre plàcid
- Vers la capital dels «moros i cristians» El dissabte, després d’esmorzar, emprenguérem viatge cap a Alcoi, tot passant per Xixona —les al·lusions als excel·lents torrons del nostre David Mira foren freqüents— i l’empinat port de la Carrasqueta, que sobrepassa els mil metres d’alçària i des d’on es divisen panoràmiques prou interessants. A la ciutat on les festes de “Moros i Cristians” han assolit més anomenada férem una cercavila, plantant un quatre de sis net i després un pilar de quatre caminant en arribar a la plaça de l’Ajuntament, i aixecàrem també un pilar de cinc enfront la seu del Banc d’Alacant —el director general del qual és el bon amic vilafranquí
- Castells enmig les altes torres La tarda del dissabte la dedicàrem a la ciutat de la Marina Baixa que ens allotjava: Benidorm, de la qual les imponents torres d’habitatge en són la característica més dominant. Els castells bo i restaren esquifits al costat de tanta edificació, però així i tot ens enduguérem darrera nostre una bona quantitat de nadius i turistes —al davant marxaven en comitiva i abillades les noies amb la clàssica banda distintiva, tot l’elenc femení que haurà participat durant la pre-
- Un bon final a Alacant La darrera exhibició de la sortida gaudí de l’incomparable marc de l’Esplanada d’Alacant en plena efervescència, tant pel temps eminentment estival, propi del seu clima immillorable, com pel fet d’ésser diumenge, dia ben adient per fer la passejada en aquell bonic indret, poblat de palmeres i amb la platja contigua plena de banyistes. A la cercavila prèvia, davant d’aqueixa, s’aixecaren dos quatres de sis, un cinc de cinc, un tres
- I un parell més de quatres de vuit, ara descarregats
- El primer, a Terrassa
- I el segon, de nou al casal vilafranquí
- I a la festa del Casino tornem a tancar temporada
1982Subcapítols
- A Vilafranca, Sant Sadurní i Gavà
- Dissidència castellera a Vilafranca
- Unes Fires de Maig per a oblidar, des del punt de vista casteller
- El torneig «L’Enxaneta» i un quatre de vuit (carregat) als Monjos
- A una banda i l’altra del Pirineu
- Poca sinergia a Vilafranca
- Una Festa Major d’infortuni
- Un setembre força tranquil
- Una altra colla a Vilafranca
- Segons a Tarragona
- I cap a Portugal s’ha dit
- Els primers castells, a Lisboa
- A Sintra i Estoril
- I a Coimbra i Porto
- A la romeria de Montserrat i altres actuacions
- La Diada de la Colla
1983Subcapítols
- Tot cercant local
- Actuacions discretes
- Més discreció encara
- A les envistes de la Festa Gran
- Torna un castell de nou a Vilafranca
- Més torres de set: a Andorra la Vella i a Sant Sadurní d’Anoia
- A Barcelona, una altra torre de vuit amb folre carregada
- I, per fi, el quatre de vuit descarregat
- La «Moreneta» ens dona sort: descarreguem el quatre i la torre de vuit
- Triomfadors a l’Arboç
- A Terrassa, èxit i sort a mitges
- Diada de la Colla i dues sortides més
1984Subcapítols
- Una bona Festa Major Petita precedeix l’adquisició de Cal Figarot
- El Figarot, el nostre butlletí primigeni
- Retorn a la Catalunya del Nord: castells a Cotlliure
- Més actuacions abans de les Fires: a les Gunyoles, Barcelona, Sant Sadurní, Vilafranca...
- La Colla de Joves dels Castellers de Vilafranca
- «Pel juny, la falç al puny!» i a veure-les venir...
- I un juliol encara més exigent
- Al cap de deu anys: tresos de vuit descarregats!
- Una Festa Major de lluïment
- Tot preparant el concurs tarragoní
- Per primera vegada: tres castells de vuit descarregats
- Carro gros a la muntanya de Sant Jaume
- Forts a Montserrat, per la romeria
- Diada de la Colla per partida doble
- I cap a Roma s’ha dit
- La Toscana, primera etapa del viatge La sortida tingué lloc a les quatre de la matinada del divendres dia 23, i després de viatjar un bon grapat d’hores s’arribà a Pisa a la vesprada del mateix dia. L’endemà, la llarga cercavila ens portà fins a la impressionant plaça dels Miracles, o del Duomo, que conté les conegudes tres peces arquitectòniques d’un interès excepcional: la catedral, el baptisteri i la famosa torre inclinada. En aquest escenari inèdit foren descarregats el quatre de set amb l’agulla al mig, el tres de set i el pilar de cinc, sempre amb el teló de fons de la singular torre pendente romànica. Abans, però, en el decurs de l’esmentada cercavila els castellers bastiren tres torres de sis (dues d’elles netes), dos quatres de sis amb l’agulla nets i un tres de sis per sota també net; fem especial menció, però, als tres de set i pilar de cinc aixecats en passar davant de l’Ajuntament pisà. A la tarda, una breu exhibició es dugué a terme en la no menys interessant piazza del Campo de Siena, una altra de les ciutats captivadores de la Toscana, històrica regió de la franja central de la península italiana. El quatre de set, la torre de sis i el pilar de cinc aixecats enfront del palau Pubblico i la torre del Mangia posaren la nota pintoresca en aquest bonic indret, cèlebre per la no menys acreditada festa del palio —amb cursa de cavalls inclosa— que hi té lloc un parell de cops l’any.
- Tots els camins van a Roma I aquesta vegada no fou l’excepció. Roma era la fita que havia propiciat aquest viatge dels castellers i calia fer-li els honors. Després de la primera nit a la capital italiana, l’endemà, diumenge, foren plantats successivament el tres de set, davant les ruïnes del Colosseo, un parell de pilars de cinc a la plaça Venezia, al peu del monument al rei italià Vittorio Emmanuelle, altrament dit Altare della Pàtria, i una torre de sis damunt d’un dels ponts sobre el riu Tíber, amb el castell de Sant’Angelo al fons, per arribar finalment a la plaça de Sant Pere del Vaticà on, després de la salutació de Joan Pau ii, tota la munió de gent allí congregada pogué aplaudir els quatre de set amb l’agulla, tres de set i dos pilars de cinc simultanis que despertaren l’admiració de tothom. L’endemà, abans de tornar a la Ciutat Vaticana fou enlairat un pilar de cinc a l’escalinata de Trinità dei Monti i, després, a l’interior de la sala d’audiències on rep el cap visible de l’Església catòlica, el quatre de sis amb l’agulla i net i el pilar de cinc (el passadís, de poc més d’un metre d’amplada, impedia fer altre castell de més entitat) que foren saludats amb una extraordinària ovació, mentre el Papa semblava mostrar una certa preocupació perquè “allò” pogués caure. A la tarda, un altre pilar de cinc fou aixecat (sense la música de gralles) al bell mig de l’església romana de la Sagrada Família en un dels actes centrals de les festes de beatificació del Pare Manyanet, fundador de la Congregació dels Fills de la Sagrada Família i, poc més tard, encara es bastiren un tres de set i un pilar de cinc aixecat per sota a la sortida de la cerimònia religiosa suara esmentada.
- A Florència el comiat italià El dimarts, després de dinar, abandonàrem Roma i emprenguérem la ruta de Florència. La capital de la Toscana fou el darrer escenari dels nostres castells, aixecats el migdia del dimecres 28: quatre de set a la plaça de la Signoria, amb el bellíssim palau Vecchio com a edifici dominant del seu esplèndid entorn medieval; tres de set enfront de l’absis de la no menys esplèndida catedral, i pilar de cinc a la façana del mateix Duomo, que significà l’últim castell de la gira. Després de dinar, una nova pallissa de quilòmetres i arribada a Vilafranca l’endemà a les set de la matinada. El cansament i la son eren denominadors comuns entre els expedicionaris, però la satisfacció pel deure acomplert, els bons moments viscuts malgrat tot i les excel·lències de les ciutats visitades compensaven amb escreix l’aclaparament de l’arribada, amb una vila silenciosa que començava a despertar. Aquesta és la curta història d’una sortida castellera excepcional, una més en el caminar inter-
- Una temporada molt llarga
1985Subcapítols
- A Venècia, encara no
- Tornem a la Catalunya del Nord
- La fotografia de castells més enigmàtica és esbrinada: «Quatre de Deu» o «Quatre de Nou»?
- Quatre de vuit a Montblanc
- I tres de vuit a les Fires de Maig!
- Un altre carro gros al castell dels Penyafort
- I un altre a les Escaldes d’Andorra
- Sumant més que no pas restant
- Un agost profitós
- En el marc d’una Festa Major ben rodona: cinc de vuit vilafranquí!!!
- Setembre sense treva, amb més castells de vuit
- Un altre cinc de vuit a la Diada de la Colla
- I a Montserrat també la catedral, tot i que només carregada
- Torre de vuit amb folre (carregada) per tancar una temporada força reeixida
1986Subcapítols
- Dues morts sentides 108
- Els nostres Joves apadrinen els Castellers del Collell
- A les Fires de Maig, més de fred que no pas de calent
- I, un cop més, cap a la Catalunya del Nord
- Quatres de vuit a dojo
- Torres de vuit amb folre al Vall del Castell i a Reus
- Torna El Figarot
- Actuacions setembrines, tot preparant el concurs
- Tercers al concurs tarragoní
- A Montserrat amb els Minyons
- Una Diada de la Colla amb carro gros basilical
- Tres quatres de vuit més, dos d’ells en mitja hora
Articles relacionats
El primer 4 de 8 montserratíSubcapítols
- la imatge val més que mil paraules
A l’Alguer, la «Barceloneta de Sardenya»Subcapítols
- agermanats per la parla comuna
Tot fent pàtria de nord a sud i de llevant fins a ponent pels Països Catalans
La projecció internacionalSubcapítols
- de parís i ginebra a amsterdam i brussel·les
Josep Just i QuerSubcapítols
- President del patronat al llarg de 20 temporades
Cal Figarot, molt més que un local social
Page load link