(*) Es va trobar a faltar el concurs de la colla Nova de Sant Magí dels Xiquets de Tarragona, la qual sembla que no passava per un bon moment.
el monument «als castellers»
El primer monument de la història que representa una construcció castellera fou erigit a Vilafranca del Penedès, l’any 1963. Obra de l’escultor penedesenc —nascut a Banyeres— Josep Cañas, representa un pilar de cinc, escolpit sobre pedra de la Floresta, i presenta, a la base, unes lletres daurades amb la inscripció «Als Castellers», ja que la intenció de la Senyora Vila fou la de dedicar-lo a totes les colles del món casteller, molt especialment a aquelles —de Valls, Montblanc, el Vendrell, Tarragona i la mateixa Vilafranca— que, fins aleshores, havien actuat a la nostra plaça. La iniciativa es degué al promotor i publicista vilafranquí Alfons Chulvi i Revoltós, qui ja havia llençat la idea, a primers d’agost del 1959, des de les pàgines del setmanari Panadés, que ell dirigia; dos anys abans, havia entrevistat Josep Cañas, el qual l’informà que estava treballant en un petri quatre de vuit, però que la cosa es trobava encara en fase d’inici; el 1960, l’artista ho tornava a explicar a l’altre periòdic de la Vila, Acción, amb la qual cosa es posicionava clarament com un dels escultors més adients que podien aspirar a realitzar un monument sobre temàtica castellera al nostre país.
L’embranzida definitiva tingué lloc cap a finals del 1961, quan Manelic Panadés —és a dir, Alfons Chulvi— va tornar a la càrrega, tot anunciant que la cosa anava de debò i que esperava les adhesions dels vilafranquins a la idea que ell havia anat madurant. Aquestes no es van fer esperar i, encetat ja el 1962, el tema del monument acaparava la màxima expectació periodística a escala vilafranquina; la llista de donants en matèria pecuniària anava creixent dia a dia, i l’optimisme es materialitzava encara més amb la volença d’inaugurar-lo per la Festa Major d’aquell mateix any. Finalment, el seny es va imposar a la rauxa, i el fet que Josep Cañas tampoc no era partidari de voler córrer massa, va ser determinant per tal que l’estrena fos posposada per al dia de Sant Fèlix de l’any següent. Es van crear unes comissions per col·laborar en la realització de la monumental escultura, es féu una tasca de difusió força encomiable, es va editar una documentada «Memòria» ben il·lustrada, el lloc de l’emplaçament fou decidit després de sospesar diferents opinions i possibilitats i, a la fi, el 29 de juliol del 1963 es va poder col·locar la primera pedra del conjunt; l’alcalde Lluís Melo i el mateix Alfons Chulvi —un dels Administradors de la Festa Major d’aquell any— van segellar-la utilitzant una paleta d’argent, la mateixa que havia estat emprada, mig segle abans, en la col·locació de la primera pedra del monument vilafranquí a Manuel Milà i Fontanals.
L’acte solemne i esperat de la inauguració tingué lloc, doncs, el 30 d’agost d’aquell mateix 1963; i comptà amb la presència, entre d’altres personalitats, del pare abat de Montserrat, l’arbocenc dom Aureli Maria Escarré —que beneí el pilar de pedra— i del governador civil de la província de Barcelona, Antonio Ibáñez Freire. Set colles del món casteller aixecaren sengles pilars; foren de cinc els de la Vella de Valls, de la també vallenca Muixerra, dels Nens del Vendrell, de la Vella de Tarragona, dels Minyons de l’Arboç i dels Castellers de Vilafranca, mentre que la colla de Barcelona en féu un de quatre.(*) El monument s’ha mantingut més de cinquanta anys ubicat en el mateix espai, tot i que han sorgit veus diverses demanant un canvi de lloc. Com es pot veure, representa un pilar de cinc, tot i que, segons sembla, inicialment s’hauria pensat en la possibilitat de fer-lo de sis, la qual cosa hauria estat més gratificant i coherent, sens dubte, amb el moment àlgid actual del fet casteller.