(*) Cal remetre’ns al primer volum de la nostra Història dels Castellers de Vilafranca (pàgs 161, 181 i 184), així com al capítol corresponent a l’any 1962, d’aquest segon. (**) Fou, aquesta, l’única vegada que l’antiga colla tarragonina de les camises liles es féu present a la nostra vila.

els trofeus «enxaneta d’ argent»

(oficialment, «anxaneta de plata»)

AMB EL record ben viu encara dels concursos de can Jorba, encetat ja l’any 1968, uns quants prohoms castellers vilafranquins van barrinar sobre la possibilitat de dur a terme un nou certamen a Vilafranca, el dia de Sant Fèlix. A la nostra vila, ja hi havia hagut alguna altra competició castellera més o menys oficialitzada, com les dels anys 1935 i 1962, sobretot (o les del 1945 i 1946, tot i que en aquest cas només hi havia un premi en metàl·lic per a la colla guanyadora); però no han tingut la consideració històrica d’altres concursos dels quals se n’ha parlat molt més.(*) I el cas fou, tanmateix, que per a organitzar la Festa Major vilafranquina del 1968, havien estat escollits uns administradors cent per cent castellers — Joan Sol, Lluís Solsona i Joan Surià — i tots tres ho van tenir clar de seguida: hi hauria concurs a Vilafranca el 30 d’agost, i les colles es disputarien un trofeu que fou batejat com l’«Anxaneta de Plata».

Se’n van celebrar quatre edicions, caracteritzades totes elles per l’absència d’una de les agrupacions que, sobre el paper, podria optar a la victòria amb més possibilitats: la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la qual argumentava que, en dia feiner, es feia difícil d’arrossegar la gent suficient per tenir opcions a fer un bon paper (el 1970 — Sant Fèlix queia en diumenge — els vallencs van al·legar aleshores alguna disconformitat amb les bases). L’altre succés destacat d’aquests concursos fou el domini dels Nens del Vendrell, guanyadors de tots quatre, per bé que en el darrer els Castellers de Vilafranca els el férem gruar més del que llavors era habitual.

Una altra cosa a considerar és que només tres colles van participar en totes quatre convocatòries: els Minyons de l’Arboç, els Nens del Vendrell i els Castellers de Vilafranca; aquestes foren les úniques protagonistes de les dues primeres; en la tercera, la del 1970, s’hi afegí la Colla Nova de Sant Magí dels Xiquets de Tarragona,(**) mentre que, fora de concurs, es presentaren en l’ocasió uns encara novells Castellers de Barcelona; i en la quarta i última, del 1971, aquests darrers ja actuaren amb tots els ets i uts, a la vegada que una altra colla vallenca, la dels Joves Xiquets de Valls, exercia la representació del bressol casteller.

Cal suposar que la repetida absència de la Colla Vella dels Xiquets de Valls fou la causa més determinant per la qual els Administradors de l’any 1972 decidiren tirar pel dret i passar dels concursos, la qual cosa va generar un cert malestar entre els membres del «Secretariat Sant Fèlix Màrtir» que col·laborava en l’organització. No obstant, el cas és que el del 1971 no fou l’últim dels concursos que s’han fet a Vilafranca, sinó que el 1973 encara n’hi hagué un altre aliè, tanmateix, als «Enxanetes d’Argent», quan l’empresa vilafranquina Mobles Quer va decidir tirar la casa per la finestra i celebrar amb gran solemnitat el seu 75 è aniversari. Però aquesta és ja tota una altra història...