La quarta temporada amb el Pedrola al front dels Castellers de Vilafranca, començava per a aquests de la mateixa manera com s’havien iniciat les dues anteriors, és a dir, sense castells per Sant Raimon i no res de nou fins a les Fires de Maig. Bé, no exactament així, ja que, tot i que la colla no va generar cap notícia especialment nova, sí que n’hi va haver una que tindria una especial incidència en el futur: la fundació dels Falconers —o Falcons— de Vilafranca. De la seva gestació i posterior desenvolupament ja en donem unes pinzellades en una columna destacada d’aquest mateix volum; valgui, però, com a informació dins del context en què ens trobem, constatar que el seu debut tingué lloc a l’escenari del Casino Unió Comercial de la vila, el dia primer d’aquest any 1960.

Fora d’aquest fet circumstancial, només podem afegir que, tal com ja havíem avançat, Panadés (16 gener) va oferir una portada amb fotografies de diversos actes del mes anterior, entre els quals el «Gran Festival Polideportivo, Pro-Navidad», en el marc del qual els Castellers van plantar, entre d’altres construccions menors, la torre de sis. El mateix dia, a Acción, Jaume Casanova i Cortès feia uns comentaris sobre algunes de les festes vilafranquines que s’havien celebrat durant l’any 1959; i, sobre la Festa Major, opinava que «...els castells (exceptuant la Colla de Vilafranca) vàren estar molt poc animats...». Uns mesos més tard, Panadés (30 abril) publicava una columneta amb els títols: «Quinta dimensión» i «Nuestra “Colla de Castells” en las Ferias», en la qual postil·lava: «Nada tan grato para nosotros como consignar que a la invitación cursada por la Comisión de Ferias y Mercados a la “Colla Castellers de Vilafranca”, para actuar el último domingo del Certamen, ellos han respondido celebrando el primer ensayo el qual tuvo lugar el pasado viernes, por la noche, en su local social. Los vilafranqueses podremos gozar, iniciando la temporada castellística, con la alegría y el patriotero espectáculo de las torres humanas, quinta dimensión y esencia de todo acto vilafranqués que se precie de serlo. Que los mayores éxitos acompañen a nuestros bravos, patrimonio de fuerza y tradición de todos los vilafranqueses».

Fires de Maig: una picada de crestes, sense conseqüències

Esdevé curiós el fet que Acción (14 maig) publiqués a la portada la coneguda fotografia de la torre de sis que havia captat Josep Galofrè i Tomàs per les Fires de Maig del 1957, perquè semblava que era patrimoni de l’altre setmanari vilatà, on havia aparegut en diverses ocasions; l’explicació d’aquesta pretesa usurpació la trobem al peu de la imatge: «cliché cedido por la Comisión de Ferias y Mercados»; i ja està tot dit. Sobre el nou certamen firal ressenyem que el programa anunciava per al diumenge 15 «A las 13: en la Rambla de San Francisco, Exhibición de los Castellers de Vilafranca», i a l’esmentat setmanari podem llegir també aquest comentari «Chispeante», amb un deix de crítica: «Cada vez se asemejan a nuestra Fiesta Mayor, las “Fires”. Tenemos “Castellers”, pocas Sardanas, y ¿como no? los inevitables autos de choque». No disposem de cap informació sobre els castells realitzats en aquestes Fires, però sí que ens hem de fer ressò de la carta que, signada per «Un entusiasta», publicava Acción (28 maig), i en la qual comunicava el següent: «...El passat diumenge dia 15, últim de les “Fires de Maig”, tingué lloc en la nostra rambla, una exhibició de la “Colla Falconers de Vilafranca”. Es el cas, que quan intentàren montar algún dels seus números, i davant de les protestes de varis membres de la colla de Castellers, s’els hi va prohibir realitzar los, per la certa semblança que aquests números teníen amb les torres humanes. En primer lloc, cal remarcar que la colla “Falcons”, disposa solament de 14 individus, tots ells força joves. Per tant, no cal ni pensar que puguessin fer la competència a una colla de 40 elements bregats en la matèria, i molts d’ells “majors d’edat”. Per altra part, em pregunto: ¿Es que la colla de Vilafranca té l’exclusiva per a fer castells? Es que intenten mantenir la seva flaquejant solidesa per damunt de tot, sense miraments, i enfonsant tot lo que els hi representi un obstacle? Es que no accepten la competició? El que vol l’afició vilafranquina, és veure bons castells, i això només es logra amb competició, i amb una cosa que actualment escaseija bastant: l’esperit de superació. Com més entusiastes es llencin al carrer a fer castells, més redundarà en benefici dels mateixos. En aquesta ocasió, s’ha demostrat molt poc tacte, i ha quedat al descobert una realitat: Que la colla de Vilafranca no admet competidors de cap classe. Per què? Per por de quedar malament, i en lloc d’intentar superar-se, posen fre a una colla de joves que, ilusionats es presenten en públic a demostrar l’afició que existeix a Vilafranca, afició que mai morirà, perquè està massa arrelada en les nostres venes. Es lamentable que això passi a Vilafranca, i que no s’intenti subsanar aquestes coses que en lloc de fomentar l’afició, la fan trontollar perillosament posant en dubte l’anomenada que té la nostra Vila d’ésser “la primera plaça castellera”...».

Tot i que hi endevinem el rerefons d’una certa raó, també hem de creure que hi havia un punt de mala bava en tota aquesta retòrica. La millor prova que tan sols es tractava d’una petita picabaralla accidental ens la dóna el fet que, al cap de poc temps, alguns d’aquells novells falconers passarien a engruixir les files dels Castellers de Vilafranca. A més, també cal tenir en compte que aquest grup havia estat entrenat en més d’una ocasió pel casteller Carles Domènech, qui, l’any següent, esdevindria el cap de colla dels Verds; i que també hi van col·laborar castellers tan destacats com en Ramon

Giménez, Ramonet, o l’Esteve Puig, Estevet; per tant, és clar que també hi havia gent de la colla que veien els Falcons amb molts bons ulls, la qual cosa posa el contrapunt evident a l’actuació d’aquells energúmens que denunciava l’entusiasta ignot de la carta.¹

I parlant de cartes, en trobem una altra a Panadés (11 juny), amb un contingut ben diferent i que, segons aclaria la redacció, era «...de uno de nuestros bravos muchachos, que presta servicio militar en Baleares, que habla muy alto del espíritu que anima a nuestra “Colla de Castellers de Vilafranca”...». El casteller al·ludit era en Fèlix Hill i, sense fer-ne un esment explícit, sembla clar que vol referir-se a l’exhibició de les Fires: «...En primer lugar me satisface mucho los castillos que se hicieron y que fueron tan bien y más aún con el poco personal que eran; porque eso viene a demostrar que aunque pocos, somos buenos. También os doy las gracias por haberos acordado de mí aunque no estuviera presente. Gracias también al amigo “Cap de colla” y a estos dos amigos tan amantes de los castillos (no sabem —ni ell ho recorda— a qui volia referir-se), y esperando de que la próxima “surtida” pueda estar entre vosotros, me despido con un “¡Visque els Castellers de Vilafranca!». En el mateix número del setmanari degà hi trobem un conte que, amb el títol de «L’Anxeneta», havia escrit el sempitern Joan Piñol.

La primera sortida a Mataró

La capital del Maresme s’ha convertit, al pas del temps, en tot un referent per a la nostra colla, amb grans actuacions i grans castells que no tenen res a veure amb els de la primera sortida, que tingué lloc el 27 de juliol d’aquell 1960. Unes setmanes abans, ja ho anunciava Panadés (9 jul.): «Nuestros “castellers” en las Fiestas de Mataró», tot indicant que «...con motivo de la fiesta de las Santas, ha sido contratada nuestra magnífica colla de Castellers de Vilafranca, a los que les deseamos toda suerte de éxitos en esta segunda salida de la temporada». I, set dies més tard, el mateix rotatiu comunica que «Continúan los ensayos nuestros bravos “castellers” para su actuación el próximo dia 27 en Mataró con motivo de las fiestas de las Santas de dicha ciudad. Se espera de los componentes [...] no faltarán a los ensayos de la próxima semana por ser los más inmediatos a la actuación y para comunicarles los detalles de salida».

Passada la festa mataronina, el titular de Panadés (30 jul.) no podía ser més expressiu (i també una mica exagerat, esclar): «Una gran actuación de nuestros Castellers», seguit del comentari següent: «El pasado miércoles nuestros “Castellers de Vilafranca” actuaron en la ciudad de Mataró en las fiestas a las Santas. Su actuación fué espléndida y muy aplaudida por el numeroso público que la presenció. Se levantaron los “tres de set”, con un puñado de gente joven, con tal destreza y firmeza que nos atrevimos a decir que son los mejores que hemos visto en lo que va de temporada castellera y seguidamente una magnífica “torre de sis”» y un “pilar de cinc” llevado al balcón. Después también se levantaron diferentes pilares y torres, entre ellas, por la noche, un magnífico “quatre de sis net” de despedida que fué la apoteosis de la fiesta. Los aficionados a los castillos de nuestra villa, están de enhorabuena pues todos los castillos, torres y pilares, se levantaron sólo con los elementos de la colla “Castellers de Vilafranca” que hoy podemos decir que con 49 elementos que formaban la expedición se hicieron magníficos castillos. Como vilafranqueses felicitamos a nuestros bravos “Castellers de Vilafranca”. ¡Visca la Colla de Castellers!».

Amb la xifra que dóna la crònica, ja es veu que la nostra colla no podia aspirar a gaire més del que feia. Però..., ja vindrien temps millors! És evident que hi havia encara llavors una diferència notable en relació amb les colles de Valls i el Vendrell. Per cert que Panadés (13 ag.) ens assabentava que —segons es pot llegir en uns «Globos de Fiesta Mayor» que signava, soterradament, «el Enano Zumbón» — els Administradors d’aquell any, que havien estat nomenats només feia uns pocs dies, tenien la pretensió de llogar tan sols una de les dues colles més potents: «En cuanto a la actuación de los “castells”, plato fuerte de nuestra Fiesta Mayor, está contratada ya la exhibición de los “Castellers de Vilafranca” para los días 29 y 31, proyectándose para el día 30 la contratación de una de las potentes “collas” de Valls o Vendrell, con las cuales se está en negociaciones, a base de que la que resulte actuante se comprometa a levantar, como mínimo, los “castells”, “torres” y “pilars” que se le fijen en el contrato y que se consideran indispensables para mantener el alto nivel de actuaciones castelleras a que la afición vilafranquesa está acostumbrada y merece». A la fi, la colla del Vendrell, que comptava amb força més efectius que no pas la nostra, fou l’escollida, tal com explica un altre dels «Globos de Fiesta Mayor» del mateix Panadés (20 ag.): «Al no poder comprometerse la Colla de Valls para levantar los castillos mínimos que se exigían para su actuación en Vilafranca, este año tendremos la ocasión de ver a la Colla “Nens del Vendrell”, a la que deseamos el mayor de los éxitos, cosa muy probable si se confirman los rumores de que esta “colla”, para dejar bien alto su prestigio, proyecta presentarse con más de 120 “castellers”». Aquest nombre, gens irrisori aleshores, el confirmava, una setmana després, un dels tres Administradors seglars, en Josep Marcer i Anet —un altre era el seu germà, Antoni, i, el tercer, en Jordi Delriu i Arnan, mentre que el vicari de la parròquia de la Trinitat, mossèn Antoni Verdura i Roger, s’ocupava dels afers eclesiàstics— en una entrevista que li feren a les pàgines del mateix setmanari; i, a més, aclaria que, per poder actuar per

Sant Fèlix, s’havia exigit a les colles, que havien de fer el quatre de vuit, la torre de set i el tres de set alçat per sota, a més dels pilars de cinc de ritual (un dels quals a l’Entrada del Sant, al final de la processó). I, encara més, a la pregunta de si hi hauria alguna novetat en els balls i danses, el petit dels Marcer² contestava: «Sí, la Colla de Falcons, de Acción Católica».

Parla el cap de colla

Tornem un xic enrera per trobar, al mateix Panadés (13 ag.), un altre interviu, en aquest cas amb el Pedrola com a protagonista; amb la capçalera de «Santo y seña» i el titular, més gran, de «“EL JEFE”», l’entrevistador, que signava amb el pseudònim de «el bachiller carrasco»,³ afegia: «Donde se entrevista, con motivo del éxito alcanzado en la ciudad de Mataró, a don José Pedrol “Cap de colla dels Castellers de Vilafranca”». Ve-t’ho aquí: «—¿Tuvistes mucho éxito en Mataró? —Sí, un éxito extraordinario. Además, el contrato ascendió lo suficiente como para quedar satisfechos. Puedo, sin embargo, añadir que la gran multitud concentrada en Mataró fué generosa en todos los aspectos y bien claro habla de ello una “barretina” que se llenó hasta los bordes.⁴ Pero nuestros “castellers” no sólo están satisfechos en el aspecto material, sino por las múltiples atenciones y enorme simpatía con que los vilafranqueses fueron recibidos en la capital de la Maresma, donde recibieron incluso la felicitación del Alcalde. Creo es una de las salidas de las últimamente celebradas, que más nos ha complacido a todos y que mayormente beneficiaron el nombre de Vilafranca. También quedamos muy correctamente con los castillos que levantamos y que el público ya conoce por haberlos publicado a través de nuestros amigos del semanario “Panadés” y la prensa barcelonesa. —¿Quieres contarnos otras impresiones de vuestra salida a Mataró? —Que un público muy entusiasta nos pedía constantemente que levantáramos castillos, lo que hicimos, para complacerles, hasta el agotamiento. Quiero aprovechar también la ocasión para agradecer a todos los componentes de la “colla” vilafranquesa el entusiasmo y la compenetración demostradas en Mataró y también quiero citar al “casteller” Doménech que, de una manera incansable, alentó a todos los compañeros realizando “castells”, etc. Tenemos en él a un buen elemento. —¿Existe compenetración completa entre los componentes de nuestra “colla de castellers”? —Sí, mucha. Cada nueva salida consigue más compenetración y mejor armonía entre nuestros bravos. —¿Estáis preparados ya para la próxima Fiesta Mayor? —Nosotros siempre formamos como un solo hombre para las cosas de Vilafranca y, cuando nos solicitan, allà estamos, contra viento y marea.

—¿Qué castillos te gustaría poder presentar durante la próxima Fiesta Mayor? —Siguiendo el camino ascendente emprendido desde nuestra reorganización y correspondiendo a las atenciones y cariño de todos los vilafranqueses y a la confianza que nos demuestran nuestras Autoridades, sería mi gusto particular presentar ya ante la afición local “el quatre de set, amb l’agulla al mig” y la “torre de set”. —¿Qué os falta para poder realizarlo? —Yo creo que con todos los nuestros, y contando con el aliento de la afición vilafranquesa, la “colla de Castellers de Vilafranca” es capaz de todo. —Algo más para terminar, amigo Pedrol? —Sí, que cuando salgamos por la Fiesta Mayor, sepa Vilafranca que actuamos en su obsequio y en honor de la Fiesta y que nuestra mayor alegría sería que, cuando la lucha de nuestra “colla” en arriesgado deporte “dels castells” veamos unida a nuestro alrededor en una sola y apretada “piña” a toda la gran afición de Vilafranca a la que desde “Panadés”, envío un agradecido saludo de “casteller”». No caldria dir que, amb la referència al carismàtic Mènec, sembla clarament com si el cap de colla preparés el terreny per a una possible successió. I el cas és que aquell comentari esdevindria del tot premonitori, ja que abans que es complís un any des de les declaracions d’en Josep Pedrol, en Carles Domènech ja havia agafat les regnes de la colla dels Castellers de Vilafranca.

Diverses consideracions festamajorenques

També abans de la nostra Festa Gran, Acción (13 ag.), publicava una carta que, amb el títol de «Festa Major i Castells» i un cert to reivindicatiu, signaven «Uns aficionats als castells»; vegem-ne un tast: «...Prou bé sabem tots que un dels actes que ha pres més relleu en la nostra Festa Major és l’exhibició de Castells del dia de Sant Fèlix, i més des de que acostumen a ésser dues les colles que amb més o menys igualtat de forces hi competeixen. Com que tenim referències que aquest any la nostra colla de Vilafranca està passant per uns bons moments i en vista que els hi és pesat (i cal reconèixer ho) sortir tots tres dies, ¿per què, doncs, en lloc de tenir la seva actuació els dies 29 i 31, com d’anys que ja es ve fent i es diu que aquest es pensa fer igualment, no contractar-la pels dies 29 i 30 i així poderlos veure en aquest dia principal de la Festa en noble competència amb els Xiquets de Valls o els nens del Vendrell i qui més pugui que més faci? No ignorem que hi haurà qui dirà que en cas de ferse d’aquesta forma (suposant que sigui la colla del Vendrell la que vingui) és privarnos de contemplar un quatre de vuit ja que segons rumors és l’única colla, la del Vendrell, la que ens els pot oferir, sempre però —diguem-ho tot— que puguin comptar amb l’ajuda d’uns determinats elements de la colla vilafranquina, que al final és tal com els han vingut fent aquests darrers anys. Per què, doncs, no aprofitar-se d’aquesta realitat i en motiu de trobar-se aquestes dues colles a la plaça, procurar de fer, de la mateixa manera que en un concurs de sardanes es fa l’anella de germanor, un castell de germanor i que aquest fos el quatre de vuit? Qué hi fa que hi hagués una barreja de camises vermelles i verdes llençades a l’aire si el que interessa són bons castells! A més, hem de creure que portada la cosa d’aquesta manera veuríem acabar-se aquesta mena de “malestar casteller”, que malauradament ja dura massa, i ens sentirem tots més units, més germans, que en definitiva és l’única cosa que té veritable importància...»; un text, aquest, carregat de bones intencions —tot i que podríem titllar-lo d’una mica utòpic— i que explicitava que, un any més, malauradament, havia tornat a sorgir la vella problemàtica de sempre i amb els de sempre. Aleshores, la pregunta s’imposa: com podien, doncs, aquells anònims comunicadors demanar que dues colles enfrontades des de feia anys fessin un quatre de vuit de germanor?

En una línia també d’un cert desencís, a la portada interior de l’extraordinari de Festa Major d’Acción (29 ag.) —acompanyat d’un excel·lent dibuix de Sant Fèlix, obra de Just Nicolàs— trobem el text «Abans que la Festa Major mori...», que aportava distintes consideracions per a la reflexió, una de les quals era aquesta: «...Si un any els castells no han pogut ser brillants perquè només ha vingut una colla, a l’any que vé es diu: “quantes colles farem venir? – Oh, l’any passat només en va venir una, i així i tot el pressupost no va ser tan elevat com sempre... L’any que ve, no falla, tornarà a venir només una colla de “xiquets”...». L’escrit devia referir-se al fet, ja confirmat, que el dia 30 només actuarien els Nens del Vendrell i que no vindrien els de Valls; però el cas és que, com ja s’ha dit, la Colla Vella havia declinat l’oferiment dels Administradors al·legant que no passava per un bon moment i que no es trobava amb la moral suficient per fer front al compromís d’actuar a la plaça més castellera; de tota manera, no ens pot passar per alt que la intenció primera dels Administradors, a efectes pressupostaris, devia ser, malauradament, la de llogar una sola colla, la qual cosa no agradava a una bona part de l’afició. El mateix número incloïa el poema retrospectiu «Pilar de sis 1958» (vegi’s el capítol referent a aquest any), d’Antoni Massanell, i un magnífic gravat d’en Pau Boada que evoca l’arribada dels Xiquets a la nostra vila, per la Creu de Sant Salvador, en una època indeterminada del segle XIX.

I a l’extra de Panadés del mateix dia, Manelic Panadés publicava un dels seus articles, amb l’estil que li era tan característic; «La vinya de l’oncle» era el seu títol, i entre els seus paràgrafs hi trobem aquests: «...

Mi amigo, entusiasmado, traga los granos de un racimo de la “vinya de l’oncle”. Debiera ponerse coto a estos vendimiadores “piratas”. ¿Dónde andarán los Guardas rurales? Hablando de “guardas”, lo son de nuestro folklore y tipismo, los “castells”, esos forzudos artistas del equilibrio humano, delicia de villafranqueses y pasmo de forasteros. Este año no habrá peligro de bofetadas en la Plaza. Los días 29 y 31 salen nuestros grandes y admirados compatriotas, los sufridos de la “colla de Castellers de Vilafranca”, con nuestro simpático “Cap”, el joven Pedrol. El 30, por lo visto, saldrá sólo la del Vendrell. ¡Ah, mandan los presupuestos, señores! Es que casi 300.000 ptas. gastadas para la Fiesta son mucha fiesta!...»

La portada del programa de la nostra Festa Major del 1960, obra d’en Carles Casanellas, presentava un vistós i acolorit dibuix d’avantguarda, amb un castell de cubs sobreposats; i, a l’interior, hi trobem aquesta curiosa errada d’impressió, pel que fa al 30 d’agost: «Al despuntar el día, un Repique General de Campanas anunciará la...“Castells, Torres i Pilars”» (potser sí que caldria avançar l’hora dels castells per anar a dinar d’hora, però, tant potser no, oi?) També inclou una fotografia, amb un parell de pilars portats al balcó, acompanyada d’aquest text, d’Antoni Sabaté Mill: «En la plaza “castellera” por excelencia, els “Xiquets” compiten en el viril y atlético juego de levantar y desmontar castillos. La flor y nata de la afición catalana acude a ella para otorgar e invalidar famas. Ha sonado la hora de la expectación, de los entusiasmos y del apasionamiento».

Els castells de la Festa Major

El cert fou que les previsions que havia apuntat el cap de colla Pedrol es van complir a mitges. En efecte, Manelic Panadés, en un «Bosquejo de la pasada Fiesta Mayor, 1960», publicat a Panadés (10 set.), comunicava que «...A ningún vilafranqués, a ningún patriota le sorprenderá que destaquemos ahora, en un primer plano, a la “Colla de Castellers de Vilafranca” por sus estupendos “tres de set”, “quatre de set amb l’agulla al mig”, ejecutado por primera vez en su historia,⁵ por el esbelto “pilar de cinc, portat al balcó, y es lástima que no hayamos podido anotar la realización acabada de la dificilísima “torre de set”, auténtica maravilla que no pudo lograrse a pesar del doble intento y meritorio empeño de la Colla, en obsequio de un grandioso público adicto que le aplaudió con frenesí, como todos pudimos comprobar. Vilafranca y la afición respondió magníficamente a los esfuerzos constantes de superación de su “Colla”. La gente, en la plaza, se preguntaba: ¿Hubiera sido otro el resultado de la “Torre de set”, de no haber tenido que actuar algunos de nuestros Kubalas y Ramallets dels “Castells” en la Colla foránea, el día anterior, en que els “Nens del Vendrell” consiguieron entre aplausos un magnífico “tres de set, alçat per sota” y coronaron el famoso “quatre de vuit”, que cayó al descender? Lo cierto es que nuestra “colla” cumplió lo prometido por su “Cap de Colla” Pedrol, a través de estas mismas páginas, y les felicitamos, al igual que als “Nens del Vendrell”, por ofrecernos tan magníficos castillos...». En el mateix número, tornava «el Enano Zumbón» amb «Los últimos Globos de nuestra Fiesta Mayor», un dels quals recollia «Un detalle simpático de la “colla de Castellers” de ésta: cuatro hermanos “castellers” de Vilafranca montaron el día 31, un pilar de cuatro, frente al Ayuntamiento. ¡Bravo por los chicos!». Segons algunes fonts solvents, avalades per la fotografia pertinent, aquests quatre germans no podien ser altres que els germanastres Ull de Pop, Polo, Garcelló i Juanito:⁶. I encara, a la pàgina següent, trobem una carta dels Administradors de la Festa Major recent finalitzada, en la qual manifesten que «...Públicamente deseamos expresar la más cordial de las felicitaciones a la “Colla de Castellers de Vilafranca” por su brillante y esforzada actuación durante la pasada Fiesta Mayor de 1960. Igualmente estimamos a la “Colla Nens del Vendrell” los “castells” que consiguieron en la Plaza, el día 30, pero nos sentimos en la imperiosa necesidad moral de expresar nuestro particular disgusto al no levantar esta “colla” forànea los dos “pilars de cinc”, durante la “entrada de San Félix”, que es el punto culminante de nuestra Fiesta...».

Tot i que amb menys dedicació, Acción (10 set.) també hi deia la seva, un cop passada la Festa Major. A l’espai «Mesa de redacción», els columnistes habituals del setmanari passaven revista a com havien anat les festes; i un dels comentaris era aquest: «“Castells”: la “colla” de Vilafranca, en plena forma. Vendrell con suficiente voluntad. Hay que mantener el prestigio de la primera plaza “castellera”; con una sola “colla” el día 30 no se conseguirá. ¿por qué no, los nuestros...?». A la pàgina següent hi trobem «10 aspectos 10» de la Festa Major, signats per «ery», el número 9 dels quals evoca la figura de «El anciano que siempre “ha parat els castells” y no se le rechaza, pese a que su fuerza mermada de tan poco sirve».

Un altre testimoni, més complet, dels castells festamajorencs del 1960 ens ve de la mà d’en Fèlix Cusiné, qui, en una carta dirigida al seu amic Pere Català, datada el 7 de setembre, li fa saber que «...Vilafranca ha tornat a ésser la plaça on les colles castelleres donen el do de pit. El dia 29 va actuar-hi la Colla local, sense collaboració de ningú. Van fer un bonic “tres de set” i la “torre de sis”, preludi de la de set que varen intentar el dia 31, i acabaren amb el “pilar de cinc al balcó”. El dia 30 hi havia els del Vendrell, sols. Varen començar pel “quatre de vuit”, que va caure a “quints”; va ésser repetit i va caure novament, però aquesta vegada van assolir de coronar-lo [...] El dia 31, altra volta els de Vilafranca, sols, amb la col·laboració del Batet, de Gavà, i d’un segon, també de Gavà. Començaren pel “quatre de set amb l’agulla”, molt bonic, i acte seguit, amb molta expectació, la “torre de set”, que va caure a “quints”, o sigui a “dosos”; fou repetida i va arribar un xic més amunt. Deixeu-m’ho contar: hom no s’explica aquestes caigudes a deshora. Totes dues vegades pujava bé. Els segons —el Domènech i el de Gavà— paraven forts, sense mostres d’esgotament. Hi ha qui diu que el Batet no va fer el que devia i podia; l’altre terç, l’Hill (un terç del “quatre de vuit”) anava bé. S’escolten diferents comentaris [...] Varen acabar l’actuació portant el “pilar de cinc al balcó”...»; a continuació, Fèlix Cusiné expressa una opinió personal en el sentit que «...el “quatre de vuit” i la “torre de set” se’ns escapen de les mans...», i afegeix: «De moment, l’haver Vilafranca provat dues vegades la “torre” ha de repercutir forçosament l’impacte a Valls, el Vendrell i Tarragona...».⁷ Pel que fa al reforç dels de Gavà, ja sabem que un era l’Àngel Batet i Riello, casteller de la Colla Vella de Valls que ja havia pujat en l’intent vilafranquí del tres de set per sota del 1957 (i que encara arribà a temps de descarregar, amb els vallencs, el primer quatre de nou amb folre del segle XX, el 1981); l’altre era en Josep Maria Balsells i Moyà, més conegut per Boada, un segon —de caixa— que moriria prematurament, el 1969, víctima d’una greu malaltia. I sobre el comentari que feia el prohom vilafranquí, en el sentit que Batet potser no havia fet el que devia i podia, hem d’al·legar que si bé, efectivament, aquesta mateixa explicació l’hem escoltat, repetides vegades, provinent d’altres veus, també hem d’argumentar que se’ns fa costerut de creure que algú, dalt d’un castell, pugui fer tot el possible perquè aquest no arribi a plec de bé, amb el conseqüent risc per al seu físic que això comportaria; també cal dir que aquesta opinió era plenament compartida pel Ramonet Giménez, qui havia pujat, en no pas poques ocasions, damunt les espatlles d’aquell bon casteller vallenc que vivia a Gavà. Ens fem nostre, així mateix, el comentari de l’historiador casteller Alexandre Cervelló en el sentit que: «Tot i l’acusació anterior [...] la relació entre la colla vallenca i la vilafranquina no se’n resentí».⁸

Canviant de tema, se’ns fa avinent de reproduir també un fragment de l’article «Josep Cañas i el 4 de 8», publicat a Acción (17 set.), signat per Josep Víctor Gay i que corresponia a una de les «Rutes Vilafranquines» que presentava periòdicament el nostre setmanari. Vet aquí una part de la curiosa conversa, amb alguns titulars incorporats, sostinguda entre ambdós protagonistes: «...¿cuando surge en Cañas la idea del “quatre de vuit”? – el trabajar jugando – como decía Ors, de unos hombres sencillos y abnegados que cada año rubrican unas queridas fiestas con sus anónimos esfuerzos y mi entrega a la escultura se unieron y forjaron esta idea. – estado actual de la obra – con Pau Casals – ya habíamos hablado de ello, y él se prestó a lo que fuera posible para que se perpetuara este conjunto de voluntades hecho equilibrio, majestad y masculinamente bello, y me metí a ello en la primera ocasión económica que me lo permitió. – estado actual de la obra – el esfuerzo está hecho – Ahora el modelo de 7 m. de altura en materia de traspaso espera dormido que le sacudan para realizarlo plenamente. – quien adquirirá la obra – muchos la quieren – Pero la novia no se casa; de todas maneras, no envejece, tengo fe que algún dia se hablará seriamente de ello. – tengamos fe Sr. Cañas, fe en la primera plaza castellera de Cataluña... o así debería ser.». Arran d’aquesta conversa, és fàcil d’endevinar que la figura d’en Cañas es devia posicionar ja clarament a primera fila com a probable executor d’un possible monument vilafranquí dedicat als castellers. Com veurem més endavant, tan sols un any més tard, aquesta possibilitat hauria de començar a cristal·litzar plenament. I ja que ens hem endinsat en terreny artístic, bo serà també que deixem constància que un article de l’amic Joaquim Lluch, sobre la llengua auxiliar internacional coneguda amb el nom d’esperanto, que publicava Acción (8 oct.), anava guarnit amb una sèrie de vinyetes de tema penedesenc, una de les quals reproduïa els nostres Gegants i Drac, amb la silueta d’un castell al fons.

El «Día de la Madre» torna a tenir protagonisme casteller

Per tercer any consecutiu, Radio Vilafranca preparava la AC Alt Penedès - Acció Catòlica (Vilafranca del Penedès) 08/10/1960. Página⁴ celebració de la festivitat del 8 de desembre, la qual tindria lloc al Parc Municipal Tivoli. Manelic Panadés, a les pàgines del setmanari que ell mateix dirigia, o sigui Panadés (29 oct.), parlava d’aquell espai públic com «El paraíso de los niños vilafranqueses», ja que la citada emissora pretenia inaugurar uns flamants aparells de joc per a la mainada

(tobogan, gronxadors, palanques...) que eren costejats, en part, mitjançant una subscripció popular; i explicava que per a la festa «Ya se han ofrecido los “Angeles del Motor”, los “Castellers de Vilafranca” y otros...»; més endavant, afegia: «Actuarán también en el Tívoli, probablemente, nuestra brava “Colla de Castellers” local, quienes más tarde celebrarán un banquete y a los cuales se les ofrecerá a las 8 de la noche, en la Emisora, la exhibición de una película documental de la pasada Fiesta Mayor de Vilafranca...». El mateix Alfons Chulvi va tornar a parlar del tema, la setmana següent, en una carta oberta a tots els infants de la Vila, com també ho feia, per boca simulada del Gegant de Vilafranca, als programes radiofònics que s’emetien des de l’emissora. Al seu torn, Acción

(12 nov.) també informava de la propera celebració: «...

Coincidiendo con la inauguración de varios aparatos de juegos infantiles, se disputarán carreras de patines, triciclos, etc. Actuarán la Colla Castellers de Vilafranca, junto con los Bastoners y Falcons...».

Efectivament, en el programa que publicava aquest darrer setmanari (3 des.) es feia constar que tots els grups participants —també s’hi van afegir, com a novetat, els Gegants de Vilafranca i alguns petits gegants i dracs— es concentrarien prèviament a la plaça de la Vila, per traslladar-se tot seguit al Tívoli, on tindrien lloc diversos actes, entre els quals, a les dotze en punt del migdia, les «Brillantes exhibiciones de la “Colla de Castellers de Vilafranca”,“Bastoners” y “Falcons”, dentro del recinto del Parque»; també informava que a les dues hi hauria les «Ultimas actuaciones de “castells” y fin de programa», i, a dos quarts de tres, la «Jornada Castellera Anual. Comida de hermandad de los “Castellers de Vilafranca”», mentre que, a les vuit del vespre, a l’emissora, es passaria l’anunciat documental sobre la Festa Major 1960. També Panadés (3 des.) explicava molts dels aspectes del festival a través d’un interviu fet a Pere Marimón i Ferret, concejal delegat de Parcs i Jardins del consistori vilafranquí. Set dies més tard, el mateix setmanari informava de la celebració del «banquete de “Hermandad Castellera”, en el restaurante Turó-Park con asistencia de numerosos componentes de la “Colla de Castellers de Vilafranca», i també que «Al anochecer, en la sala de actos de Radio Vilafranca tuvo lugar la proyección de la película documental de la pasada Fiesta Mayor que con simpatía y amabilidad, el señor Juan Miret explicó su desarrollo y afición a nuestras cosas...». En el mateix número, entre els donants de la subscripció popular pro aparells de jocs infantils del Tívoli, hi trobem aquesta aportació: «Un aficionat als Castellers de Vilafranca, 15,- pts.».

I tanquem l’any amb la portada que oferia Panadés (17 des.), amb fotografies del festival al Tívoli que havia vist la inauguració del parc infantil; una d’elles mostra un airós pilar de quatre dels Falcons de Vilafranca, amb l’enxaneta lluint un banderí, i en una altra veiem els nostres Gegants, d’esquena, i, al fons, un tres de sis dels Castellers de Vilafranca, mentre que en el mateix número trobem la sisena i última relació de donants per a l’adquisició dels aparells lúdics, en la qual consta aquesta altra aportació: «Suscripción comida “Castellers de Vilafranca”, 212’50 pts.». I encara hi figura un escrit «entre la realidad y la fantasia. Una carta del Iltre. “Gegant de Vilafranca”», en el qual llegim: «... Gracias muchas y estimación profunda a la “Colla de Castellers de Vilafranca” y a su “cap” Pedrol, por sus “tres de sis”, “torre de sis” y magnífico “pilar de cinc” tan aplaudido. Igualmente, a los “Falcons” y “bastoners”...» (signa el gegant de vilafranca i «Por la transcripción: Alfonso Chulvi»).